Dolor de taló, ¿Esperó calcani o fascitis plantar?


La talàlgia o dolor al taló és la lesió més freqüent al peu. Segons el seu origen, les podem classificar en diferents grups:

  • Neurològiques: principalment ocasionades per una lesió o un atrapament nerviós que es veu reflectit al peu, tot i que la lesió pot trobar-se en el propi peu o a nivells superiors (columna vertebral, per exemple).

  • Metabòliques: ocasionades per malalties reumàtiques, gota, diabetis o hipotiroïdisme entre d’altres.
  • Mecàniques: ocasionades per un excés de pes, tenir un peu excessivament pla o molt buit, sobreús en la pràctica esportiva o en l’activitat laboral.

La fàscia plantar és una fina banda de teixit aponeuròtic que discorre per la planta del peu i abasta des del taló fins els caps dels metatarsians. Es tracta d’un teixit elàstic, principalment compost per col·lagen entre altres substàncies.

La fàscia plantar, té una funció molt important a nivell biomecànic, sent la responsable de protegir els metatarsians, mantenir l’arc plantar i actuar com amortidor al caminar per estalviar energia. A causa de l’excés de pes, passar moltes hores de peu, o a una errada mecànica com pot ser la hiperpronació, la fàscia plantar pot inflamar- se i degenerar, donant lloc a l’aparició d’una fascitis plantar.

Diagnòstic diferencial:

Moltes vegades, confonem l’esperó calcani amb la fascitis plantar. Quan es realitzar una radiografia observem que apareix una petita ossificació al tubercle postero-intern del calcani podrem dir que hi ha un esperó calcani, però la fascitis plantar no apareix en rx hem de fer una ecografia per veure una inflamació de la fàscia plantar, algun trencament o canvis en el patró de la mateixa, llavors parlarem de fascitis plantar. La radiologia simple no és de cap utilitat en el diagnòstic de la fascitis plantar, sent necessari recórrer a l’ecografia o la ressonància magnètica (RM) per a un correcte diagnòstic dels nostres pacients. Tot i que la majoria de les vegades podem arribar a un diagnòstic encertat a través de l’anamnesi i una bona exploració clínica, és de vital importància recórrer a alguna d’aquestes proves diagnòstiques per poder administrar el tractament més adequat.

Tractament podològic:

El primer pas per poder plantejar una solució al mal de taló seria visitar al seu podòleg que li faci una exploració biomecànica amb un estudi de la trepitjada (anàlisis biomecànic) i li diagnostiqui adequadament. Un cop diagnosticat podrem plantejar-li el millor tractament per a la fascitis plantar en base a les necessitats del seu cas concret. Normalment es proposa tractament mitjançant suports plantars (plantilles personalitzades) i tractament de fisioteràpia. Les plantilles a mida intentaran compensar el defecte biomecànic d’estar produint la lesió, i el treball amb el seu fisioterapeuta l’ajudarà a millorar l’elasticitat de la musculatura adjacent, relaxarà els teixits.

Si el primer esglaó no ha estat efectiu o el pacient vol accelerar el període de recuperació, podem recórrer a les infiltracions Eco guiades. A la infiltració per la fascitis plantar es solen utilitzar antiinflamatoris i corticoides, col·lagen i factors de creixement (plasma ric en plaquetes (PRP)) sota control ecogràfic per obtenir resultats més satisfactoris.

Ens els pitjors del casos i en molt poques ocasions cal fer una petita intervenció quirúrgica.

Si tens dolor de talons no dubteu en concertar una visita amb podologia.

Article del Sr. Marc García del Servei de Podologia de TREDIC

CONSELLS PER COMPENSAR ELS EXCESOS DE NADAL

S’apropa el nadal i amb ell els excessos.

Les estadístiques assenyalen que les persones acaben el nadal amb 3 o 5 quilos de més.

S’ha de ser conscients, i saber que els excessos no són dolents, ja que moltes vegades són inevitables, però poden ser rellevants en el nostre estat de salut . Gaudeix amb moderació i en la compensació està la clau.

Pautes per compensar els excessos de nadal.

1. Al Nadal, també realitzar 5 ingestes al dia. (Esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar). Per evitar deixar passar molt de temps entre ingestes, això farà disminuir l’ansietat i evita picar entre hores.

2. Baixar les calories de la dieta però assegurant un percentatge adequat de nutrients.

3. Disminuir el greix de la dieta, utilitzant mètodes de coccions com: planxa, vapor, forn, evitant fregits i salses.

4. Escollir verdures amb propietats depuratives: porros, espàrrecs. Albergínia. És aconsellable prendre-les amb sopa o caldos, ja que incrementa la quantitat de líquid.

5. Assegurar un mínim de 4 tomes de fruita al dia.

6. Beure abundant líquid, preferiblement aigua.

7. Beure 2 gots d’aigua abans de les ingestes, aconseguirà saciar-nos, així reduirem la ingesta en aquesta toma.

8. Començar a reprendre l’activitat física amb moderació, per afavorir l’eliminació de greix.

Recorda gaudir dels àpats en els dies especials, però no ens deixem portar per el plaer de menjar sense control més allà dels festius.

Article de la Sra. Anna Juan del Servei de Dietètica i Nutrició de TREDIC

Redueix el temps de recuperació amb la Diatèrmia


Sovint els esportistes amateurs pateixen lesions musculars i dolor que els impedeixen la pràctica esportiva a qualsevol nivell.

La diatèrmia es una tècnica de radiofreqüència segura i no invasiva mitjançant un sistema dispositiu d’ones electromagnètiques

Els seus efectes principals son:

  • Generar augment de la temperatura als teixits
  • Accelerar el metabolisme cel·lular
  • Estimular la circulació sanguínia

Tot això fa que el seu principal objectiu es la immediata reducció de la inflamació i el dolor provocant un efecte relaxant en les contractures musculars i una acció antiinflamatòria en qualsevol procés dolorós, permetent als fisioterapeutes una disminució considerable dels períodes de recuperació tant en patologies esportives com processos degeneratius…

Article de la Sra. Mònica Marce del Servei de Fisioteràpia de TREDIC

Bronquiolitis i bronquitis en nens


Actualment, com és habitual per aquestes dates, hi ha les consultes pediàtriques plenes de nens petits amb tos i problemes de dificultat respiratòria, es tracten en la majoria dels casos de bronquiolitis pròpies dels lactants i bronquitis en els quals ja havien presentat bronquiolitis anteriorment.
La bronquiolitis és una infecció de l’aparell respiratori del nen, en general menor de dos anys, causada per diverses classes de virus, principalment el virus respiratori sincitial (VRS). Les epidèmies solen presentar-se en els mesos freds, des de novembre a març, amb pics més intensos cada dos anys.
La infecció afecta els bronquis més fins, d’aquí els seus símptomes. A l’inici és un refredat de vies altes, amb rinitis, mucositat i una mica de tos, de vegades amb febre. En nens grans i adults sol manifestar únicament d’aquesta forma, però en els més petits, alguns al cap de dos o tres dies empitjoren, augmenta la tos, respiren de forma ràpida, amb dificultat (marcant-les costelles, i l’abdomen puja i baixa de forma exagerada amb la respiració), de manera sorollosa, amb xiulets i bombolleig a causa de l’obstrucció dels bronquis per la inflamació i el moc. El procés sol durar al voltant d’una setmana, encara que la tos es pot prolongar fins a tres setmanes. En els casos més greus o amb predisposició genètica és freqüent que amb cada refredat es presentin símptomes similars durant els següents mesos o primers anys. Alguns tenen més risc de presentar asma en edats posteriors.

Com a factors de risc d’evolució de la infecció a bronquiolitis s’han assenyalat l’absència de lactància materna, la prematuritat, l’exposició al fum de tabac i l’assistència a llar d’infants.
En general el curs és benigne i només es requereixen mesures generals de suport (antitèrmics si hi ha febre alta, administrar líquids, preses d’aliment més freqüents i en petites quantitats per evitar que el nen es cansi, rentats nasals i mantenir-lo en posició una mica incorporada per facilitar la respiració).
El pediatre pot assajar l’ús de broncodilatadors (salbutamol) no sempre efectius. Actualment no existeix cap medicament que faciliti la curació i la infecció segueix el seu curs natural. Els antibiòtics no són útils si no és que aparegui sobre infecció bacteriana. Quan la gravetat és major es necessita hospitalització.
Com a mesures de prevenció s’ha d’evitar la llar d’infants en menors de tres mesos o si han estat prematurs, evitar el contacte amb altres nens que acudeixin a llars d’infants i si hi ha germans petits, rentat de mans en arribar a casa i impedir si estan refredats que tussin en la proximitat del beu, evitar contactes amb adults refredats i si aquests són els pares, rentat de mans i ús de mascaretes. Així mateix, evitar aglomeracions de gent i ambients amb fum de tabac. Objectes com joguines, que hagin tingut contacte amb nens refredats també poden ser font de contagi.

Dr. Ernesto Sánchez Sánchez